El carГ cter personal de Piazzolla, irreverent, apassionat i fins a intolerant, sens dubte contenia aquestes dues vessants dels seus tangos, moltes vegades enllaГ§ades en una mateixa peГ§a.

Per als seus seguidors i els que gaudien de la seua mГєsica, aquesta certament representava millor el ritme crispat, encara que tambГ© melancГІlic, de la capital argentina convertida en metrГІpolis. Quan en els anys 1950 i 1960 els tangueros ortodoxos вЂ“que el consideraven l'assassГ del tangoвЂ“ van decretar: В«aixГІ no Г©s tangoВ», Piazzolla va respondre amb una nova definiciГі: В«Г©s mГєsica contemporГ nia de Buenos AiresВ». Entre aquests Гєltims, va ser qui es va constituir en el seu mГ©s apassionat defensor. En els anys posteriors seria reivindicat per intel Quan va comenГ§ar a fer innovacions en el tango (pel que fa a ritme, timbres i harmonia va ser molt criticat pels tangueros de la В«GuГ rdia VellaВ» (ortodoxos quant a ritme, melodia i orquestraciГі.

En la seva joventut va tocar i va realitzar arranjaments orquestrals per al bandoneonista, compositor i director AnГbal Troilo. Astor PantaleГіn Piazzolla, В«El gran AstorВ», va estudiar harmonia i mГєsica clГ ssica i contemporГ nia amb la compositora i directora d'orquestra francesa Nadia Boulanger. Va ser un dels mГєsics mГ©s importants de tango de la segona meitat del segle xx, i va contribuir en la seva renovaciГі.

Astor Piazzolla (Mar del Plata, 11 de marГ§ de 1921 - Buenos Aires, 4 de juliol de 1992 fou un bandoneonista i compositor argentГ.

V roce 1991 nahrГЎl album s Kronos Quartetem. Mimo nД›kolika desГtek alb, kterГЎ vydal pod svГЅm jmГ©nem, spolupracoval napЕ™Гklad s Gary Burtonem, Gerry Mulliganem nebo Lalo Schifrinem a sloЕѕil hudbu k Е™adД› filmЕЇ. ZahrnutГm prvkЕЇ jazzu i klasickГ© hudby pЕ™etavil tradiДЌnГ tango do novГ©ho stylu nazvanГ©ho.

ДЌervence 1992 Buenos Aires, Argentina) byl argentinskГЅ hudebnГ skladatel a hrГЎДЌ na bandoneon. bЕ™ezna 1921 Mar del Plata, Argentina вЂ“ 4.

Komposer musik klasik dunia